Thursday, March 02, 2006

Que no sigui dit

Viiiiiiiiiinga.

EM fa molta mandra això d'escriure aquí: en part perque ningú, o gairebé ningú hi té massa interes.

QUe voleu que us digui: la vida de la Rociito, mola més, la veritat.

Com deu estar sa mare?. Sa mare segur que no té cap blog. Ara, si algún dia tinc la temptació d'engegar un flog... para'm els peus, QUI SIGUIS.
NO vull acabar fent-me fotos amb un gat, que hauré comprat per la ocasió.

A més, que en faig jo d'aquest blog: quicir, que voleu que us digui, penjo coses que m'hagin cridat l'atenció?. Aleshores no acabariem.

Un puto punto de luz...

Wednesday, January 04, 2006

Tres anys no és res...

Avui m'hi ha fet pensar el senyor thevu/panic/Jean Sol Partre o com en vulguis dir...


Farà tres anys que ens vam reunir per fer soroll... amb la formació "pre-original".
Morgens bataca, Jordi baix, andreu i natalia a les mandolines elèctriques i servidor... al teclat.

Suposo que seria un puto desastre. És igual, va ser la, perdoneume el topic, llavor.
Corage! va ser fundat casi per inèrcia, suposo. Tots teniem ganes de tenir un grup per cap motiu en concret. En pakito començava bateria, l'altre que si el baix, l'altre que si...

Perque tocar sol a casa pot ser avorrit no?. Fer les coses sol es prou avorrit.
Casi sempre.
Només recordo que vam intentar tocar quatre coses, jo era el primer cop que posava les mans sobre un teclat en segles... Comparat a la fluidesa i velocitat que ens caracteritza ara...

No recordo que en pensava aleshores. NO creia que durés tant. No crec que ningú s'ho cregués massa. Semblava que només assagessim per... algun dia tocar a l'Abifeier dels pebrots i marcar-nos un God Save The Queen per posar una pinzellada subversiva a aquell espectacle desinat a escollir a la REINA DEL BAILE. Quanta innocencia...

Total, allo va anar bé. Una semana per aprendre'ns una canço... i la Natalia ens va deixar... previsible, no?. Si, del tot.

I vam estar... uff, poster... un any sense fer res en concret, amb les cançonetes que sortien... amb comptagotes... que si marxa l'andreu, que si...

D'aquella epoca crec que només en va sortir Ed Wood i un cert esperit...

I vinga a donar-hi voltes... fins que al final igual vam donar amb la clau adequada, o igual no. El cas es que que facil que es passar-ho bé, i acabi ón acabi tindré el bonic record, igual orgullós d'haver tocat temazos com pijo punk, el futurólogo en les seves varies variants jur jur, depresion post punk, notintokio, prussia, calma tensa...

I la llista que va creixent, i espero que ningú ho pari...

Per cert, m'he adonat que vam començar a tocar amb en Joe Strummer encara calent... Qui sap nano, qui sap.

Thursday, December 08, 2005

Cinematografia aplicada (joas joas)

Quin avorriment.

Des de no sé exactament quant temps, recorro una mena de plana quasi-infinita.
Una mica d'emoció, si-us-plau.
També deu ser culpa meva (clar, no?). Per què la carrera aquesta?. Per què no m'en anava a fer alguna cosa més... Més com?. I per què no em dedico a coses més... què?.


Uiii, que difícil. Ja fa temps que vaig sentir que nosaltres, els mamífers bípeds necessitariem un guionista. Potser no tant, però un apuntador aniria bé. Algú que t'avisés de que la cagues. Algú que t'avisés de quan has de dir el que has de dir.

Un guionista potser seria excessiu, un avorriment seguir sempre el que et diu algú altre...

Poder repetir escenes?. Quantes escenes podria repetir?.

Se m'en acuden unes quantes. Darrere de quànta gent hagués corregut, en una direecció o altra?. És fàcil parlar des de distància. A que sí.

Doncs sí. I ón cau el director?.


Love is a long song...

Wednesday, December 07, 2005

Un moment de feblesa el té qualsevol

Ja havia començat un blog feia temps. Que vols que et digui, té un rotllo una mica pedantillo, de despullar ànimes i monsergues per l'estil.

El cas es que surfejant pel ciberespai (1r tòpic) m'he topat últimament amb blogs més o menys interessants, i de coneguts de 2n grau, és dir, coneguts o amics de coneguts o amics.

I es força interessant, en el fons et pots informar de les xafarderies varies. Bé, en aquest punt tens un pèl de vergonya per ser una mica massa... tomatero?.

És igual, un cop més un es feble i inicio aquest blog, i de pas, deixeu-me que us faci propaganda d'un gran diari electrònic: http://www.fakeheraldtribune.cjb.net

Això pretendrà ser un abocador/ventilador de merda, en el fons saps que no et llegeix ningú (oi que si em llegiu deixareu un comentari?) i no has d'amagar el diari joas joas jaos, perque ja ho fas públic d'entrada.

Així doncs, parlarem de música, de llibres, de (oh no) química quan toqui, del meu grup de música (Corage!) i de com anem sobrevivint i...